Experiencia positiva en la ESO.

En tercero de la ESO recuerdo que vino una profesora nueva de naturales. Un día dando la energía nuclear, nadie tenía muy claro en qué consistía, qué problemas ocasionaba o que ventajas tenía. Así que la profesora hizo dos grupos, uno estaría a favor y el otro en contra de la energía nuclear. El ejercicio consistía en que teníamos que buscar información, en cualquier medio, sobre la energía nuclear, y utilizarla para argumentar la postura que te había tocado en un debate con la clase. El debate fue muy interesante para todos, y a la profesora le impresionó las conclusiones a las que estábamos llegando entre todos.

Dos semanas más tarde nos fuimos de excursión a la central nuclear de Cofrentes, en dónde nos enseñaron como funcionaba una central nuclear y cómo se creaba la energía. Aprendimos muchísimo y todos acabamos creando nuestra propia opinión sobre la energía nuclear.

Quan una educació té més valor que un altra?

Més coses sobre el currículum. . .

Principis que legitimen les bones pràctiques del ensenyament .

El disseny agrupa una acumulació de decisions que donen forma al curriculum i a l’acci´ó mateixa. És el pont entre l'itenció i l’acció.  El polític dissenya currículum, la editorial dels llibres de text , el centre que realitza un pla i el professorat dissenyen el seu propi currículum

.

Factors que dificulten un model clar de disseny,

El nivell de concreció, que entenem per currículum, quins agents intervenen en aquests, la organització d’aquests dins del sistema escolar, la configuració de la professionalitat docent.

En Espanya intervenen en el disseny del currículum...

-          Administració educativa de l’Estat

-          Administració educativa autonòmica

-          El centre educatiu

-          El professorat

En el currículum hi ha diferents nivells de concreció.

El primer nivell fa referència al Decret i al Real Decret

El segon nivell fa referència al projecte educatiu de centre. El centre agafa el currículum i l’adapta al nivell del seu centre i a les seves condicions.

El tercer nivell fa referència a la programació de l’aula.

Quan els  i les mestres dissenyen la seva pràctica es mouen en un marc de possibilitats amb cert limits.

Les directrius curriculars dels nivells superiors de concreció

La dependència que realment existeix respecte als materials curriculars i els llibres de text

La seva pròpia formació i capacitat per seleccionar, organitzar i adaptar els continguts.

El marc organitzatiu del centre

Les condicions laborals, possibilitats materials reals de dedicar-se a eixa funció prèvia.

Avaluació i control

Aspecte del disseny

Continguts: quin? I com els organitzarem?

Activitats d’ensenyament – aprenentatge: espai, temps i materials

Activitats d’avaluació

Estructura de programacions

Primer- projecte educatiu de centre

Segon- Programacions anuals d'àrees o matèries i cicles o cursos

Tercer- Unitats didàctiques 

Unitat didàctica

És un instrument o unitat de treball docent, que permet l’organització, l’articulació i l’ajustament de la tasca educativa. Com que la unitat didàctica és la descripció d’una tasca que encara no està feta, ha de ser entesa com la descripció de les intencionalitats educatives.

La unitat didàctica es una seqüència i asi es veu si te alguna novetat o no.

Seqüències possibles. . .

Mayores influencias en mi educación.

La  persona que más me ha marcado en mi educación diría que fue mis abuelo. Él siempre me contaban que de pequeño no sabían escribir ni leer. Parte de su infancia estuvo marcada por el hambre y la miseria que estaba dejando la guerra civil, a la cual su padre tuvo que ir a luchar. Me contaba lo frustrado que se sentía al no poder leer las cartas que su padre le enviaba, quería leerlas y releerlas pero para ello tenía que acudir a otras personas. Por ello comenzó a esforzarse por aprender a leer, cogía libros, preguntaba a los que sabían y así, mediante su esfuerzo, aprendió a leer y escribir, y él mismo leyó la última carta de su padre.

Por eso, cuando comencé a repetir en la ESO, mis profesores vieron la solución en enviarme a un nivel inferior, a una clase más reducida y particular para los niños que más les costaba estudiar. Sin embargo mi abuelo me contó que con esfuerzo todo se puede, y que no dejara que los profesores me tomaran como un caso perdido. Y gracias a él seguí estudiando, hasta llegar a dónde estoy hoy.

Experiència positiva en primària.

Em sembla que era l’any del Quixot, tot el col·legi es llegia el llibre adaptat per al seu curs, jo em trobava en l’últim curs, sisè. Ens vam llegir el llibre, encara recorde com era, i quan el vam acabar la mestra ens va proposar fer un obra de teatre. Aquesta proposta ens va emocionar així que prompte ens ficarem a fer proves per als papers, a decidir quin vestuari volíem portar, com volíem fer les escenes. Nosaltres ho vam decidir tot amb l’ajuda de la mestra. Finalment quan assetjarem el suficient representarem l’obra davant de tot el col·legi i dels pares. Ens ho pasarem genial. A més va ser una experiència inoblidable, no   ens llegirem el llibre i vam fer examen si no que el vam treballar de manera activa i implicada.

Influències en la meva educació

Durant la meva etapa escolar han hagut varies persones que han influït en la meva educació encara que no totes han sigut mestres.

Una ha sigut Maite, la qual ha sigut scouter ( monitora al grup Escolta) meva durant anys, aquesta persona m’ha ajudat en molts problemes que he tingut, em va ficar les ganes d’estudiar, tinc que dir que no era una bona estudianta, i gràcies als ànims que em va donar en aquells moments ara estic ací. A part dels estudis aquesta persona  em va ajudar en tots aquells moments que la vaig necessitar. Per això la considere una persona molt important en la meva educació i en la meva vida.

També esta Joan, professor d’ètica i filosofia, el qual no es va dedicar a seguir el llibre de text si no que ens va ensenyar aquells aspectes de la vida que ell considerava més importants com el respecte a les persones, també ens va ensenyar a treballar en grup, a fer les coses per nosaltres mateixos, a buscar informació i no centrar-nos en el llibre. Vas ser un gran professor per a mi.

I, finalment, el meu professor de matemàtiques Jose el qual ens va ensenyar que tot es possible amb esforç i que com deia ell “ en la vila del senyor tot és possible” i que els exàmens eren “fàcils i senzills”.  Aquest em va ensenyar que amb pràctica tot es podia aconseguir i que no era qüestió de ser més intel·ligent o menys, que tots podíem cada u al seu nivell però que amb dedicació i amb pràctica tots podíem aconseguir el mateix. 

Educació emocional

Avui els propis alumnes han donat la classe, dos grups d’alumnes de la nostre classe ens han parlat sobre  l’educació emocional. Vegem el que ens han contat.

L’educació emocional és un aspecte que es treballa ben poc a les aules, no tots els professors la consideren importants, aquestes no es troben entre els seus objectius. Pensen que no és una competència que tenen que aprendre per a tenir èxit en la vida en canvi si pensen que saber molt de matemàtiques o de llengua  els farà tenis un gran èxit en la vida.

Però realment si és important que un nen o nena siga educat emocionalment.  En un col·legi de la Xina un professor ensenya als seus alumnes, a part de les altres matèries, a expressar els seus sentiments, a ficar-se al llocs del demés, a veure que de vegades es porten mal en els seus companys. . . 

Estar educat emocionalment és molt important, aprens a controlar les teves emocions, una cosa que jo, personalment, pense que és molt important per al futur.

Nosaltres em provat a fer una dinàmica en grups. Em fet un rogle i al mig s’ha ficat una persona. Cadascú li em tingut que dir una cosa positiva mirant-la al ulls, ha sigut un molt bona experiència on ens em sentit molt bé. Les sensacions han sigut meravelloses, tots ens em sentit molt bé, tant el que ha rebut els complits com el que ho ha dit.