CRISI DEL CAPITALISME I L'EDUCACIÓ

El capitalisme explota tot lo que es troba. Fa un temps quedaven altres regions com els recursos naturals, la sanitat i l’educació, aquests no estaven suficientment explotats.

L’educació no estava en totes les zones del planeta igual de desenvolupada, en les zones molt desenvolupades aquesta també ho estava i havia arribat a tots els ciutadans però estava sota  el control de l’Estat. L’educació es trobava, encara, en estat embrionari pel que fa respecte al capitalisme. Però el capitalisme veia necessari la seva explotació, era necessari expandir-la  al màxim ( educació per a tots al llarg de la vida) i aconseguir que fos un mercat.  El seu objectiu era vendre  l’educació com un producte.

Per tal de fer possible aquest consum es va utilitzar la teoria del capital humà, aquesta teoria considera l’educació com una inversió que deuen fer les persones i els Estats amb el fi de que els treballs augmenten, també els seus sous a la vegada que ho fa la productivitat i la competitivitat.

Aquest pensament es troba interioritzat en totes les persones, tot el món creu que el futur de la societat es troba vinculat a la educació i que aquesta permet l’obtenció de feines, la millora de la productivitat. . .

Els sociòlegs crítics senyalen el currículum escolar èxplicit i ocult que són el resultat de la selecció de la cultura que fa la classe dominant per a anar reproduint els interessos de classe. Aquestos fan una reproducció social i cultural segons el que els convé. Amb aquestos currículums difonen la idea del consumisme educatiu.

Però un clar exemple per a que ens adonem de que l’educació no és una mercaderia, millor dit no deu ser-ho, i que aquesta no fa que hi haja mes feina, no fa que augmenten els salaris ni millora la productivitat és l’actual crisi.