Les veus silenciades

Jurjo Torres afirma que l’escola ha de ser un lloc de reflexió i reconstrucció del coneixement.

A Espanya va haver una època on la identitat  dels subjectes va quedar destruïda per tal de crear una cultura única. Aquesta època va ser el franquisme una etapa molt dura per a la nostra societat i la nostra cultura ja que aquesta es trobava totalment silenciada.

Actualment també hi trobem veus silenciades allà per on anem: a l’escola, als mitjans de  comunicació,  al cine, a la publicitat. . .  Però centran-mos en l’escola que és el que en aquest blog realment ens interessa al currículum èxplicit no es reflexa la igualtat de la dona deixant ha esta en un segon paper, estan sempre discriminada i infravalorada, com bé explicaria Simone de Beauvoir aquesta es constitueix com l’altra davant l’home, es troba darrere d’aquest. Altra veu silenciada és la homosexualitat, aquesta és una realitat però un tema tabu a les escoles i en molts més llocs. Altres veus silenciades són les persones discapacitades les quals les aparten de tot aquest món i les persones del tercer món.

Aquests aspectes deurien tractar-se en les escoles, parlar d’aquests temes aprofundint en ells per tal de conèixer-los millor i deixar de tenir els prejudicis que té la major part de la societat. Cal dir que aquests prejudicis comencen pel fet que no coneixenen i no saben realment que és.

Cal destacar que actualment molta gent ha deixat de confiar en la institució escolar perquè no ofereix uns continguts per a tots. Aquestes institucions eliminen molts continguts amb la finalitat d’amagar alguns aspectes que consideren no vàlids, però això no depèn d’ells així que deurien d’oferir tots aquestos continguts per a que tots tinguen les mateixes oportunitats.  Al amagar aquests continguts que formen part de la realitat en què vivim el que aconsegueixen és oferir una realitat incompleta.