Homescooling

Què és el homescooling? El homescooling es tracta d'una pràctica que utilitzen algunes families que eduquen als seus fills i filles a casa explican-los els continguts que donen a classe.
Per què ho fan? Aquesta pràctica la utilitzen families que considieren que el sistema educatiu no és suficient bo degut al seu percentatge de fracàs escolar. Afirmen que els seus fills no aprenen el suficient i que el tenir diversos mestres és perjudicial per a la seva educació.
Quins avantatges hi veuen? Aquests pares i mares defensen aquesta educació perquè afirmen que els fills passen més temps amb la família, més temps a l'aire lliure a més com que no tenen avaluacions es troben lliures de pressió. I també pensen que el homescooling els fa ser més maurs, autònoms i prendre decisions per ells mateixos més prompte que els xiquets que van a l'escola. Però aquestes decisions les prenen ells o els pares ?

Els pares eduquen des de la seva concepcio, transmeten els valors que ells consideren millors fent que aquests xiquets no coneguen altres valors en que poder comparar-los. A més tampoc aprenen a conviure amb persones diferents que tenen altres valors que els seus per tant no sabran respectar a altres persones amb ideologies diferents. Un aspecte molt important, per a mi, és que el homescooling no permet les mateixes possibilitats de socialibilització que anar a l'escola normal.
Respecte a l'autonomia depen de com els pares eduquen als seus fills i no per els continguts i la forma de transmetre'ls, aquest nens quan prenguen una decisió estaran prenguent la que els pares i mares volen que escollisca perquè sols coneixen els valors que ells els han transmet i com que no coneix altres no pot qüestionar-los.

LES FUNCIONS DEL SISTEMA EDUCATIU

 Al llarg de la història el sistema educatiu ha tingut diferents enfocaments o funcions.

El primer enfocament, és l’enfocament clàssic que es dona al segle XIX. Segons aquest l’escola ha de preservar i transmetre l’herència cultural: grans obres, tradició clàssica i els continguts corresponent a habilitats i disciplines bàsiques. Els costums i l’ètica quedaven en mans de la família.

El segon enfocament afirma que l’escola és una ferramenta per al desenvolupament de l’individu que permet desenvolupar la seva personalitat. En xiquets que tenen desigualtats vol compensar la desigualtat.

El tercer enfocament compren l’escola com a ferramenta per a la transformació de la cultura, ha d’assegurar un món millor. El seu objectiu és educar per a participar en la societat. Com que la cultura i la societat es troba en canvi constant l’escola ha de tenir un paper actiu i constructiu.  En aquest enfocament l’escola té una funció social i ha de respondre a les necessitats de la societat amb una orientació critica.

Però el sistema educatiu fa realment aquesta funció? Ha transformat la societat? Ha creat un món millor?

Be, el que ha fet ha sigut una reproducció social i cultural, mantenint els valors de sempre fent que els alumnes no pensen per si mateixos si no que pensen el mateix que tots evitant així que cap qüestione si açò esta bé o mal.

Us deixe una imatge que pense que explica molt bé aquesta concepte de reproducció social i cultural. 

Los excesos de la educación coreana.

Corea del Sur, en menos de viente años ha conseguido implantar un modelo educativo altamente estricto, que obliga a los más pequeños y jóvenes a dedicarse exclusivamente al estudio.
Lo habitual en esta sociedad es que las familias lleven a sus hijos a dos o tres centros privados, aparte del centro público, lo que les supone a los padres un gran esfuerzo económico, sin embargo, no conciben la vida de sus hijos sin este tipo de educación. Al igual que los padres, los niños no conocen otro tipo de vida, y tienen muy asimilado que si no estudian, no irán a una buena universidad y por lo tanto no tendrán ningún futuro.
Con este modelo educativo, Corea del Sur a conseguido estar en los primeros puestos de los informes Pisa, son los terceros en matemáticas, segundos en lectura, cuartos en ciencias y primeros en matemáticas aplicadas.
Sin embargo, este porcentaje tan exitoso muestra su peor lado en el gran número de suicidios, tanto en alumnos de primaria, como en los de secundaria y universitarios. Los niños y jóvenes no tienen tiempo de jugar, de desarrollar una vida social, no disfrutan de tiempo de ocio, y están constantemente presionados por la familia y la sociedad en conseguir un alto rendimiento académico, por lo que viven en un constante estado de estrés y presión  y muchos de ellos padecen depresión, lo que les puede llevar a la consecuencia final, el suicidio. ¿Merece la pena pagar este precio a cambio de ser los primeros?

CURRÍCULUM

Què és el currículum? Entenem per currículum aquella selecció de continguts que s’ensenyen i la seva metodologia.  Els continguts seleccionats duen una gran carrega de valor politics, socials i culturals.

Aquest currículum pot ser èxplicit si tots els coneixements i valors que es transmeten estan descoberts, en canvi quan aquestos estan encoberts, no es fan públic o es transmeten de manera inconscient es quan aquest currículum es transmet de manera oculta.

Després d’aquesta breu explicació reflexionem. Els educadors són persones i com a persones tenen un ideologia que fan explicita o no en el seu treball, però clar està que quan ensenyen alguna cosa ho fan des de el seu punt de vista. Aquest punt de vista canvia entre les persones depenent de la seua situació social, econòmica i política.  

Vegem alguns exemples de currículums ocults i èxplicits.

Un ocult pot ser aquell mestre/a d’història d’Espanya que es va criar a l’època franquista i es d’un bàndol o altre i conta d’història des de la perspectiva que ell/a creu millor.

Un èxplicit pot ser aquell mestre/a que demana silenci a la classe dient que així es treballa millor però realment el que vol es explicar sense que interrupcions.

Aquests serien dos exemples de molt.

En sabeu de més?  

Frankenstein educador.

El libro para comentar en clase a sido "Frankenstien educador", que lo resumiremos de la siguiente forma:
Este libro nos ha enseñado que educar no significa una acumulación de conocimientos, si no que es la construcción de un ser por sí mismo , que se cuestiona su entorno y apoyándose en las respuestas de otros, crea sus propias respuestas, pero que para ello debe ser acompañado al mundo y ayudado, no fabricado.
Y en esta tarea de acompañar es dónde tiene cabida el pedagogo o pedagoga, es decir, nuestra responsabilidad estaría en la de acompañar, teniendo en cuenta, como hemos dicho antes, que el otro es un sujeto que se construye, que debe decidir por él mismo si quiere o no quiere ser acompañado, y el segundo caso no significaría el fracaso del pedagogo, pues la decisión de aprender no la elige éste. El pedagogo es quien crea el ambiente para que el niño esté estimulado para aprender, y contrastando con el hecho de que debe acompañar y no fabricar, debe ejercer cierta autoridad, pues un niño todavía no tiene la capacidad de decidir y es el pedagogo quién mejor puede hacerlo por él. 
Y es que "enseñar es tratar de comunicarle lo más grande y lo más hermoso que los hombres han elaborado, pero también es tratar de comunicarlo a todo el mundo".

SISTEMA EDUCATIU ESPAÑOL VS SISTEMA EDUCATIU FINLANDÈS

El sistema educatiu finlandès és un dels sistemes més valorats actualment.

Encara que aquest té menys hores, gasta menys diners, fa menys exàmens i els alumnes tenen menys feines que al sistema educatiu espanyol, els seus resultats són molts millors situant-se així en els primers llocs del podi Europeu. Aquest lloc el té gràcies al seu sistema educatiu que molt al contrari que el nostre educa pensant que els xiquets del país són el futur i l’únic recurs d’aquest.

En aquest país l’educació està molt valorada i és alguna cosa més que un lloc on s’aprenen conceptes i coneixements.

 Vegem les seves característiques.

 

 

 

Aquestes característiques són les claus per a que el sistema educatiu finlandès siga tant eficient com ho és.

RTVV TANCA LES SEVES PORTES

Fa uns dies vam rebre la noticia que RTVV tancava les seves portes. Aquesta va ser una noticia ben dura i sorprenent per a la major part dels valencians, no es que estimaren les seves noticies, cal dir que aquestes estaven manipulades i censurades, però si estimaven aquells programes que parlaven sobre la vida dels valencians, les seves costums, la seva llengua, les seves festes, en definitiva aquesta cadena de televisió parlava de la cultura del poble valencià.

 

Us deixe el vídeo del comunicat del tancament per part dels treballadors de RTVV.

Educación para todos. La escuela.

Hemos podido comprobar como la educación es vista como capital de inversión, es decir, como si fuera una inversión de futuro, sin embargo, la educación es un medio para que las personas entiendan el mundo en el que viven y sean conscientes de su situación,es decir, es un derecho para entender el mundo.
Este derecho nos lo aporta el sistema educativo, del cual hemos estado comentando su estructura, que podemos resumir en la siguiente imagen:

Estructura del sistema educativo español

En este sistema interfieren las escuelas, las cuales son las preservadoras y transmisora de la herencia cultural, es decir, de habilidades y disciplinas básicas, y no es transmisora de las costumbres o la ética, pues eso es un ámbito que debe tratar la familia, así como la adaptación social.
Otra de sus funciones es como herramienta para el desarrollo del individuo, la escuela debe poner las condiciones para que la persona aprenda, y que lo haga por sí misma.
Y la función más importante es la escuela como herramienta para la transformación de la cultura, es decir, para formar personas que transformen este mundo en un mundo mejor, una tarea cargada de valores que respondan a las necesidades sociales.

HUELGA GENERAL DEL 24 DE OCTUBRE

Familias afectadas 

Los yayos-flautas contra Wert

Estas son fotos del día de huelga contra la LOMCE. Padres, niños, ancianos y jóvenes salieron a las calles ese día por una educación pública y de calidad.

A continuación, algunas de las medidas de la nueva reforma educativa LOMCE:

- La empresa y el aula: la formación dual tiene como objetivo que el Sistema Educativo funcione en pro del empleo

- Itinerarios flexibles: 4º de E.S.O. cambia y pasa a convertirse en un curso de iniciación con vistas a dos caminos bien diferenciados; estos dos itinerarios son "profesional" y "académico". Es decir, hay dos vías cerradas: FP y Bachillerato.
- Asignaturas instrumentales: se prima lo que puede aplicarse, como Matemáticas, Lengua e idiomas. Las optativas se reducen.
- Evaluaciones nacionales a final de cada ciclo educativo: estandarizadas, para medir el rendimiento académico del alumnado, evaluando según criterios unificados.
- CCAA y Estado: el Estado fijará el 65% (si hay lengua cooficial)( o el 75% (si no la hay) de los contenidos educativos.