Sugata Mitra y el autoaprendizaje.

Hoy en clase hemos expuesto nuestro trabajo sobre Sugata Mitra y el autoaprendizaje. El autoaprendizaje es un proceso por el cual una persona obtiene conocimientos, habilidades, valores y actitudes por su cuenta mediante el estudio o la experiencia.
El profesor Salinas en 1997, ya habló sobre el autoaprendizaje, decía que era una metodología más dinámica alumno- profesor.
En 2004, afirma que incluyendo las TIC se podría llevar hacía adelante el autoaprendizaje en las aulas e incluye los experimentos de Sugata Mitra.

Sugata Mitra nació en 1952 en Calcuta, la India. Actualmente ejerce como profesor en la Universidad de Newcastle, Reino Unido.
En su experimento se basa nuestro trabajo del autoaprendizaje, el experimento se llama "The whole in the wall" (El agujero en la pared). Mitra, colocó un ordenador en un muro de un barrio marginal de la India,  puso un enlace con el buscador Google y esperó, y para su sorpresa los primeros en acercarse fueron los niños. Mitra volvió meses después, y comprobó cómo los niños eran capaces de usar el ordenador (aunque el idioma del PC era el inglés), e incluso le pidieron a Mitra un ordenador más potente pues explicaban que no podían buscar muchas cosas a la vez.
A continuación, puso un enlace de una página sobre el ADN, tres meses después regresó, y preguntó a los niños sobre el ADN, sorprendentemente, los niños sabían contestarle algunas cosas sobre ello y además en inglés.
Esto llevo a Mitra a un gran descubrimiento: los niños pueden aprender por sí mismos sin ayuda de un adulto que les guíe.

Después hemos visto el caso de la niña, Paloma Noyola, una niña de doce años de México, que aun en las precarias condiciones de su escuela y sumida en la pobreza, esta niña es un prodigio con las matemáticas y a conseguido ser la primera en las pruebas ENLACE, las pruebas más difíciles a nivel nacional en México, gracias al método que ha seguido con ella su profesor Sergio Juárez Correa, que se basa en crear una atmósfera libre para que los niños busquen por sí mismos las respuestas a sus preguntas y aprendan a ser autónomos.

Para terminar hemos comentado los aspectos negativos del autoaprendizaje de Sugata Mitra:

•La figura del profesor pierde valor.

• Les traerá dificultades para futuros estudios y vida laboral.

• Los alumnos no tienen un guía para seguir sus estudios y avances.

• Se pierde el contacto físico entre profesor y alumno.

• Es inviable proporcionar recursos tecnológicos en áreas de tercer mundo.

Y por otra parte los aspectos positivos:

• El resultado en algunos alumnos es positivo.

• La curiosidad que crea en los niños sobre lo que tienen que resolver.

• Nivel de esfuerzo que reflejan al desarrollar la respuesta.

• La libertad les hace más autónomos.

•  El poder resolver los problemas por si mismos es una motivación para los alumnos.

Por lo que concluimos que el autoaprendizaje y la metodología de Sugata Mitra se debe aplicar con un estudio previo y con supervisión de un docente.

Igualdad, ¿mito o realidad?

¿Realmente hemos llegado a la igualdad entre hombre y mujeres en esta sociedad del siglo XXI?
Aunque la situación para la mujer a mejorado y sigue progresivamente mejorando, en muchos ámbitos de la sociedad todavía se encuentra oculto (o no tan oculto) la desigualdad de la mujer frente al hombre.

En las últimas décadas hay menos desigualdades en el ámbito laboral, sin embargo, si que hay ocasiones en que la mujer sigue cobrando menos a pesar de tener el mismo cargo y más acoso sexual en el ámbito laboral. Por otra parte, hombre tiene más facilidad de ser contratado por la condición de embarazo que se puede dar en las mujeres, así como, más acoso moral, por ejemplo en las exigencias en cuanto al uniforme de la mujer, que muchas veces piden que sea provocativo.

Algunas definiciones sobre ello que se han tratado en la exposición son:

• Sexismo: Actitud de la persona que discrimina a otra del sexo opuesto o hace distinción de las personas según su sexo.
• Misoginia: odio hacia la mujer.
• Machismo: negación de la mujer pero sin considerarla tan inferior como en el concepto de misoginia.
• Hembrismo: posición de prepotencia hacia el hombre.
• Feminismo:  Doctrina y movimiento social que defiende la igualdad.
• 
  

Por otra parte, la publicidad se encarga de promocionar productos o servicios, pero realmente,¿ nos fijamos en lo que están publicitando o cómo lo hacen?
Inconscientemente la publicidad nos inculca estereotipos que calan en la sociedad, y son adquiridas como formas normales.
 Estos estereotipos sociales, tienen una serie de consecuencias:

• No definen realmente ningún sexo 
•  Estos estereotipos acaban siendo aceptados por todos
•  Afecta a la autoestima de ambos sexos al compararse con el modelo idealizado de su mismo género.

En lo que se refiere a la educación, el sexismo educativo se ha dado durante toda la historia humana,la educación recibida por la mujer se ha basado y a estado influida por los modelos socialmente establecidos. Se enseñaba a las mujeres las tareas del hogar y cómo ser una buena esposa.
El sexismo en la escuela actual ha alcanzado la igualdad formal pero no va acompañada de una igualdad real porque sigue habiendo desigualdad que se practica de forma inconsciente, porque lo tenemos asimilado como "algo normal".

Teatre del oprimit

El teatre del oprimit utilitza la tècnica del teatre foro i del teatre imatge. 

A l’escena es planteja un conflicte i el públic que es espect-actor intervé en l’escena. Una persona del públic diu “alto” per a proposar una alternativa al problema aleshores ix a l’escenari que aquest planteja la seva solució.

El problema sempre es una situació d’opressió, entre opressor i oprimit. Ací tots son actors.

Aquest tipus de teatre són una ferramenta per a visualitzar problemes socials.

Una proposta que ens proporciona una companya és impartir aquest tipus d’activitats com a taller en l’escola durant l’horari lectiu. Aquest taller aniria dirigit cap a les persones de 10 a 13 anys amb la temàtica de el bullying i l’asset¡ament. Perquè en esta edat és on més casos es donen. L’objectiu es evitar aquestes conductes i quan hi hagen aquestes saber resoldre-les de la millor forma possible.

Aquest tipus de dinàmica aporta experiències vivencials perquè tots es fiquen en el lloc de l'altre i  treballen amb el seu cos. Aquestes activitats funcionen de forma molt eficaç perquè al viureu en el teu propi cos veus les coses des de un altra perspectiva.

Violència de gènere

La violència de gènere és un tema que vegem tots els dies en qualsevol lloc: carrer, televisió, en casa. . . però que tothom evita parlar d’aquest.  Per tal de fer front o evitar aquest gran problema haurien de haver tallers a l’escoles per a que els xiquets i xiquetes aprenguen a reconèixer-lo i evitar-lo. Perquè un simple atac de cels pot ser el desencadenant d’una forta violència cap a la parella.  Hi ha que educar en conseqüència d’aquest problemes.   

Quin és l’origen de la violència de gènere? Be doncs, el seu origen es troba en la desigualtat que des de fa molts anys hi ha entre homes i dones i a dia d’avui encara no s’ha superat. Les persones que exerceixen violència de gènere la gran majoria es per a afermar-se com a home i sentir-se superior a la dona. O simplement perquè han vist aquest tipus de tracte a casa des de ben menuts i no sabem afrontar la vida d’una altra manera que a colps i grits amb les persones que l’envolten.  

SD. Asindown

El Sindrome Down és  un trastorn genètic causat per la presència d’una copia extra del cromosoma 21 o part d’aquest, açò produeix un retard mental, problemes de salut i uns trets particulars que li donen un aspecte característic, aquest afecta a moltes persones.

Asindown és una associació de Valencia creada a partir de famílies afectades per el Síndrome Down, l’objectiu d’aquesta és facilitat el desenvolupament integral i afavorir la seva plena integració en la societat a través d’activitats amb ells i amb les famílies.

Respecte a la seva metodologia fan activitats per tal de desenvolupar les habilitats, destreses i coneixements però també donen molta importància a la educació emocional.

Aquestes persones necessiten una metodologia diferent, adapta a les seves necessitats, perquè no tenen les mateixes capacitats d’aprenentatge que les persones sense Síndrome de Down per això fan adaptacions curriculars.

Aquesta associació reforça els coneixements escolars, promou la diversitat, ofereix activitats per tal de desenvolupar l’autonomia i l’autoestima promou exercicis d’educació afectiva i sexual. A més dona suport als pares.

Aquesta “malaltia” no té cura però alguns dels seus problemes de salut si es poden tractar però és necessari saber i molt important que una estimulació primerenca i una educació especial i adaptada pot ajudar en el seu desenvolupament.

Per a la integració d’aquestes persones és molt important el nucli familiar i les persones que els envolten aquestes han de tractar-los com a persones normals per a que aquests no es senten diferents.  Altra forma d’integració és anar a l’escola normal açò ajuda a la seva socialització. .  

Educació emocional

Avui els propis alumnes han donat la classe, dos grups d’alumnes de la nostre classe ens han parlat sobre  l’educació emocional. Vegem el que ens han contat.

L’educació emocional és un aspecte que es treballa ben poc a les aules, no tots els professors la consideren importants, aquestes no es troben entre els seus objectius. Pensen que no és una competència que tenen que aprendre per a tenir èxit en la vida en canvi si pensen que saber molt de matemàtiques o de llengua  els farà tenis un gran èxit en la vida.

Però realment si és important que un nen o nena siga educat emocionalment.  En un col·legi de la Xina un professor ensenya als seus alumnes, a part de les altres matèries, a expressar els seus sentiments, a ficar-se al llocs del demés, a veure que de vegades es porten mal en els seus companys. . . 

Estar educat emocionalment és molt important, aprens a controlar les teves emocions, una cosa que jo, personalment, pense que és molt important per al futur.

Nosaltres em provat a fer una dinàmica en grups. Em fet un rogle i al mig s’ha ficat una persona. Cadascú li em tingut que dir una cosa positiva mirant-la al ulls, ha sigut un molt bona experiència on ens em sentit molt bé. Les sensacions han sigut meravelloses, tots ens em sentit molt bé, tant el que ha rebut els complits com el que ho ha dit.

Homescooling

Què és el homescooling? El homescooling es tracta d'una pràctica que utilitzen algunes families que eduquen als seus fills i filles a casa explican-los els continguts que donen a classe.
Per què ho fan? Aquesta pràctica la utilitzen families que considieren que el sistema educatiu no és suficient bo degut al seu percentatge de fracàs escolar. Afirmen que els seus fills no aprenen el suficient i que el tenir diversos mestres és perjudicial per a la seva educació.
Quins avantatges hi veuen? Aquests pares i mares defensen aquesta educació perquè afirmen que els fills passen més temps amb la família, més temps a l'aire lliure a més com que no tenen avaluacions es troben lliures de pressió. I també pensen que el homescooling els fa ser més maurs, autònoms i prendre decisions per ells mateixos més prompte que els xiquets que van a l'escola. Però aquestes decisions les prenen ells o els pares ?

Els pares eduquen des de la seva concepcio, transmeten els valors que ells consideren millors fent que aquests xiquets no coneguen altres valors en que poder comparar-los. A més tampoc aprenen a conviure amb persones diferents que tenen altres valors que els seus per tant no sabran respectar a altres persones amb ideologies diferents. Un aspecte molt important, per a mi, és que el homescooling no permet les mateixes possibilitats de socialibilització que anar a l'escola normal.
Respecte a l'autonomia depen de com els pares eduquen als seus fills i no per els continguts i la forma de transmetre'ls, aquest nens quan prenguen una decisió estaran prenguent la que els pares i mares volen que escollisca perquè sols coneixen els valors que ells els han transmet i com que no coneix altres no pot qüestionar-los.