Fractura digital

Actualment les tecnologies estan a l’abast de quasi tota la gent o això ens diuen. Però realment no és així, les persones que viuen en el tercer món no tenen accés a les noves tecnologies inclòs a vegades no en tenen ni a la electricitat.

Les tecnologies són una gran font d’informació, encara que la informació que ofereixen és un poc caòtica i no sempre certa. Així que la gent que té accés a aquestes te accés a molta informació però la que no en té es queda sense la informació. 

Aquest accés a la informació esta fent que el país ric siga més ric i el país pobre més pobre encara i ignorant.  Per això diem que s’ha creat la fractura digital entre els països del primer món i tercer món.

Davant aquest problema una associació “One Laptop” esta duguent endavant una proposta per tal de proporcionar ordinadors als xiquets del tercer món i oferir-los així l’oportunitat d’accedir al món de les noves tecnologies i tancar a poc a poc la fractura digital tan gran que hi ha. 

Roll-playing

En classe em parlat sobre la intel·ligència i educació emocional. Una companya ens va parlar del teatre del oprimit el qual era una bona ferramenta per a treballar aquesta educació.

La meva aportació per a treballar aquest aspecte tan important són els roll-playing. Aquesta activitat consisteix en fer un grup de persones, elegir el tema a tractar i fer uns personatges. Cada persona agafarà un dels personatges i es ficarà en el paper d'aquest. Per tal de fer-ho es reparteixen paperets entre la gent on fica el nom de la persona i trets característics de la forma de pensar, del seu caràcter, l'edat, sexe. . . . Una vegada es reparteixen els paperets tu deixes de ser qui eres i passes a ser la persona que t'ha tocat. Aleshores comença un debat organitzat i dirigit per una persona , aquesta no sol jugar. En aquest cadascú defensa el que pensa des de la perspectiva de la persona que li ha tocat i no des de la seva pròpia. 

Aquest tipus d'activitats ajuden a coneixer altres formes de pensar i, sobretot, a respectar-les. 

És una bona activitat per a tractar temes que provoquen conflictes entre un grup de gent. Pense que a l'escola falten activitats d'aquestes perquè moltes vegades quan s'aplega a un debat la gent perd les formes i el respecte, aquests no han estat educats per a respectar altres formes de pensar i a defendre la seva amb arguments correctes, aquestes activitats promouen el respecte entre els companys i la comprensió.

Trobe que són molt interessants, jo he participat en molts durant la meva etapa escolta i cada roll-playing ha sigut una molt bona experiència en la qual he après a respectar altres formes de pensar i ser. 

LOMCE

Espanya és un país el qual es caracteritza per la plurinacional, hi ha moltes Comunitats Autònomes que tenen una cultura propi. Aquesta cultura es fruit de la pròpia història. Aquestes tenen tradicions pròpies i una llengua pròpia a més de la cultura compartida amb la resta de les Comunitats Autònomes. 

Però aquesta realitat no es reconeix. En les ultimes dècades havíem començat a acceptar, a respetar i a entendre aquesta realitat. Però actualment s’ha deixat d’acceptar i respectar en el moment en que el Ministre José Ignacio Wert va dir que pretenia espanyolitzar als alumnes Catalans, Valencians, Gallecs i Bascs.  Quan va dir açò la gent d’aquestes Comunitats Autònomes van sentir un gran horror perquè van sentir com els llevaven la seva llengua, la seva educació, la seva historia, en conclusió la seva cultura.

La nova llei d’educació LOMCE no reforça la cooperació entre les CCAA. Aquest projecte pretén desmuntar l’Estat Autònom i anular les propostes de construir un Estat Federal també pretén centrar les necessitats de les Comunitats Autònomes amb llengua pròpia al seu estudi únicament com a llengua com una assignatura més. Açò fa que siga encara més difícil del que és que una llengua es considere com igual amb la llengua catalana.

Es clar que no s’intenta potenciar als alumnes que practiquen la seva llengua pròpia fent que aquesta es perga.

Per a mi una llei perfecta seria la que potencie la cultura de cada Comunitat Autònoma en conjunt amb la cultura compartida sense fer cap excepció . 

INFORMES PISA

El Programa PISA és un programa per avaluar el rendiment escolar dels alumnes de 15 anys de diferents països. Aquest estudi es fa cada tres anys. El seu propòsit és provar i comparar el rendiment escolar.

Aquest programa mesura tres aspectes

• -          La comprensió lectora
• -          La alfabetització matemàtica
• -          La alfabetització científica

Però falten molts aspectes els quals són molt important en la formació dels alumnes per avaluar.

Aquests són els continguts obligatoris de totes les assignatures que imposa el Ministeri d’Educació i les Conselleries d’Educació de les Comunitats Autònomes. A més de l’escriptura, la capacitat d’expressar-se, comunicar-se i raonar. Actualment, molt important de cara al futur de l’escolaritat degut a la implantació de pla Bolonya. Tampoc s’avaluen les habilitats per al debat i la comunicació respectuosa. Ni els coneixements, procediments, destreses i valors artístics. No tenen en compte la formació literària ni els coneixements i capacitats per a interpretar i situar moments històrics, fenòmens politics i socials.  La educació ètica i moral, l’educació per a la ciutadania i els Drets Humans. Un cosa molt important que no valoren és la capacitat de realitzar judicis informats i raonats.

Aquest són uns quans dels aspectes que no avaluen de la formació en aquests informes. Pense que tots aquests aspectes són molt importants per a formar a una persona. Per a mi aquests aspectes són els importants: saber raonar, saber elegir, saber mantindre una conversació, saber defendre els teus ideals, saber estimar, saber respectar.

Jo, personalment, defendria que avaluaren l’educació emocional. 

Les veus silenciades

Jurjo Torres afirma que l’escola ha de ser un lloc de reflexió i reconstrucció del coneixement.

A Espanya va haver una època on la identitat  dels subjectes va quedar destruïda per tal de crear una cultura única. Aquesta època va ser el franquisme una etapa molt dura per a la nostra societat i la nostra cultura ja que aquesta es trobava totalment silenciada.

Actualment també hi trobem veus silenciades allà per on anem: a l’escola, als mitjans de  comunicació,  al cine, a la publicitat. . .  Però centran-mos en l’escola que és el que en aquest blog realment ens interessa al currículum èxplicit no es reflexa la igualtat de la dona deixant ha esta en un segon paper, estan sempre discriminada i infravalorada, com bé explicaria Simone de Beauvoir aquesta es constitueix com l’altra davant l’home, es troba darrere d’aquest. Altra veu silenciada és la homosexualitat, aquesta és una realitat però un tema tabu a les escoles i en molts més llocs. Altres veus silenciades són les persones discapacitades les quals les aparten de tot aquest món i les persones del tercer món.

Aquests aspectes deurien tractar-se en les escoles, parlar d’aquests temes aprofundint en ells per tal de conèixer-los millor i deixar de tenir els prejudicis que té la major part de la societat. Cal dir que aquests prejudicis comencen pel fet que no coneixenen i no saben realment que és.

Cal destacar que actualment molta gent ha deixat de confiar en la institució escolar perquè no ofereix uns continguts per a tots. Aquestes institucions eliminen molts continguts amb la finalitat d’amagar alguns aspectes que consideren no vàlids, però això no depèn d’ells així que deurien d’oferir tots aquestos continguts per a que tots tinguen les mateixes oportunitats.  Al amagar aquests continguts que formen part de la realitat en què vivim el que aconsegueixen és oferir una realitat incompleta.  

Teatre del oprimit

El teatre del oprimit utilitza la tècnica del teatre foro i del teatre imatge. 

A l’escena es planteja un conflicte i el públic que es espect-actor intervé en l’escena. Una persona del públic diu “alto” per a proposar una alternativa al problema aleshores ix a l’escenari que aquest planteja la seva solució.

El problema sempre es una situació d’opressió, entre opressor i oprimit. Ací tots son actors.

Aquest tipus de teatre són una ferramenta per a visualitzar problemes socials.

Una proposta que ens proporciona una companya és impartir aquest tipus d’activitats com a taller en l’escola durant l’horari lectiu. Aquest taller aniria dirigit cap a les persones de 10 a 13 anys amb la temàtica de el bullying i l’asset¡ament. Perquè en esta edat és on més casos es donen. L’objectiu es evitar aquestes conductes i quan hi hagen aquestes saber resoldre-les de la millor forma possible.

Aquest tipus de dinàmica aporta experiències vivencials perquè tots es fiquen en el lloc de l'altre i  treballen amb el seu cos. Aquestes activitats funcionen de forma molt eficaç perquè al viureu en el teu propi cos veus les coses des de un altra perspectiva.

Violència de gènere

La violència de gènere és un tema que vegem tots els dies en qualsevol lloc: carrer, televisió, en casa. . . però que tothom evita parlar d’aquest.  Per tal de fer front o evitar aquest gran problema haurien de haver tallers a l’escoles per a que els xiquets i xiquetes aprenguen a reconèixer-lo i evitar-lo. Perquè un simple atac de cels pot ser el desencadenant d’una forta violència cap a la parella.  Hi ha que educar en conseqüència d’aquest problemes.   

Quin és l’origen de la violència de gènere? Be doncs, el seu origen es troba en la desigualtat que des de fa molts anys hi ha entre homes i dones i a dia d’avui encara no s’ha superat. Les persones que exerceixen violència de gènere la gran majoria es per a afermar-se com a home i sentir-se superior a la dona. O simplement perquè han vist aquest tipus de tracte a casa des de ben menuts i no sabem afrontar la vida d’una altra manera que a colps i grits amb les persones que l’envolten.  

SD. Asindown

El Sindrome Down és  un trastorn genètic causat per la presència d’una copia extra del cromosoma 21 o part d’aquest, açò produeix un retard mental, problemes de salut i uns trets particulars que li donen un aspecte característic, aquest afecta a moltes persones.

Asindown és una associació de Valencia creada a partir de famílies afectades per el Síndrome Down, l’objectiu d’aquesta és facilitat el desenvolupament integral i afavorir la seva plena integració en la societat a través d’activitats amb ells i amb les famílies.

Respecte a la seva metodologia fan activitats per tal de desenvolupar les habilitats, destreses i coneixements però també donen molta importància a la educació emocional.

Aquestes persones necessiten una metodologia diferent, adapta a les seves necessitats, perquè no tenen les mateixes capacitats d’aprenentatge que les persones sense Síndrome de Down per això fan adaptacions curriculars.

Aquesta associació reforça els coneixements escolars, promou la diversitat, ofereix activitats per tal de desenvolupar l’autonomia i l’autoestima promou exercicis d’educació afectiva i sexual. A més dona suport als pares.

Aquesta “malaltia” no té cura però alguns dels seus problemes de salut si es poden tractar però és necessari saber i molt important que una estimulació primerenca i una educació especial i adaptada pot ajudar en el seu desenvolupament.

Per a la integració d’aquestes persones és molt important el nucli familiar i les persones que els envolten aquestes han de tractar-los com a persones normals per a que aquests no es senten diferents.  Altra forma d’integració és anar a l’escola normal açò ajuda a la seva socialització. .  

TIC

Les TIC han invait les aules igual que ho han fet en les nostres vides, tots els dies fem ús d’aquests. Però el ús a l’escola és correcte o incorrecte?

Després de reflexionar sobre el tema em aplegat a la conclusió de que el ús no es correcte  o incorrecte ho és la forma i amb el fi en que les utilitzes.

Aquestes han permès crear entorns virtuals com el que utilitzem a la Universitat: l’aula virtual. Aquests entorn permeten una nova forma de treballar on l’alumne es sent més implicat i més comunicat amb el professor. És una plataforma on pengem treballs, informació i podem estar 24h. en contacte amb professors i companys. A més alguns professors com pot ser Gargallo (Teoria de l’Educació) afirmen que aquests espais poden servir per a motivar a l’alumne en una societat on és tan complicat perquè tots estem pendents del móvil, ordinador, facebook, whatsapp etc.

Moltes vegades pensem que les TIC són sinònim d'innovació però aquesta concepció o pensament és un poc fals. La utilització de les TIC a l'aula no és una innovació si és material és el mateix però digital. Per exemple el professor que utilitza els ordinadors a classe però imparteix a classe a través d'un llibre digital, aquest no esta innovant.  Una bona innovació és la utilització d'aquests per a fer activitats col·laboratives, aquestes activitats les poden proporcionar alguns programes que ofereix internet com pot ser el google doc, drive, blog, wikis, moodle, xarxes socials entre molts altres.  En aquest tipus de practiques el professor es converteix en una guia per a l'alumne/a.


Una cosa important que destacar és que Internet ofereix moltíssima informació aquesta és abundant i caòtica, es troba molt desorganitzada. A més no tota és correcta ja que quasi tot el món té acces a Internet i quasi tot el món pot penjar qualsevol escrit. Per això és molt important que la informació extreta d'Internet la contrastem. Si cal reconeixer que Internet és una bona guia i que pot proporcionar molta bibliografia per als nostres treballs. 

CRISI DEL CAPITALISME I L'EDUCACIÓ

El capitalisme explota tot lo que es troba. Fa un temps quedaven altres regions com els recursos naturals, la sanitat i l’educació, aquests no estaven suficientment explotats.

L’educació no estava en totes les zones del planeta igual de desenvolupada, en les zones molt desenvolupades aquesta també ho estava i havia arribat a tots els ciutadans però estava sota  el control de l’Estat. L’educació es trobava, encara, en estat embrionari pel que fa respecte al capitalisme. Però el capitalisme veia necessari la seva explotació, era necessari expandir-la  al màxim ( educació per a tots al llarg de la vida) i aconseguir que fos un mercat.  El seu objectiu era vendre  l’educació com un producte.

Per tal de fer possible aquest consum es va utilitzar la teoria del capital humà, aquesta teoria considera l’educació com una inversió que deuen fer les persones i els Estats amb el fi de que els treballs augmenten, també els seus sous a la vegada que ho fa la productivitat i la competitivitat.

Aquest pensament es troba interioritzat en totes les persones, tot el món creu que el futur de la societat es troba vinculat a la educació i que aquesta permet l’obtenció de feines, la millora de la productivitat. . .

Els sociòlegs crítics senyalen el currículum escolar èxplicit i ocult que són el resultat de la selecció de la cultura que fa la classe dominant per a anar reproduint els interessos de classe. Aquestos fan una reproducció social i cultural segons el que els convé. Amb aquestos currículums difonen la idea del consumisme educatiu.

Però un clar exemple per a que ens adonem de que l’educació no és una mercaderia, millor dit no deu ser-ho, i que aquesta no fa que hi haja mes feina, no fa que augmenten els salaris ni millora la productivitat és l’actual crisi.  

Experiència batxiller

Al batxiller crec que he tingut moltes experiències algunes de bones i altres de males. L'experiència que més em va agradar va ser en primer a l'assignatura de Filosofia la qual el professor ens deixava repartir la tasca entre un grup de persones, cada persones feia la seva part una analitzava texts, l'altra feia definicions i l'altra els exercicis. Així ens vam ensenyar a treballar en grup i a ajudar-mos entre nosaltres però açò va canviar quan vam aplegar a segon on cada u feia la seva tasca sense deixar que ningú la veguera perquè erem competidors per la màxima nota. En aquest curs es va acabar tot el companyerisme deixarem de ser companys per a ser rivals.

Altra experiència que si va durar els dos anys de batxiller va ser a matemàtiques on tots els dies corregiem les tasques nosaltres a la pissarra, els companys eren els que deien si estava mal o no mentre el professor ens ajudava una mica. Aquesta, pense que va ser l'única assignatura que va fomentar el companyerisme durant el batxiller.

I una altra experiència que pot ser també fora bona va ser en Historia de l'Art on la mestra no utilitzava cap llibre. La classe era impartida a través de blogs de professores de tota Espanya, a partir dels seus propis apunts i de materials que nosaltres trobàvem a la xarxa. Era una altra manera d'impartir la classe que feia que nosaltres demostrarem interès en aquesta assignatura.

Aquestes són les experiències positives de la meva etapa durant el batxiller, però realment aquesta etapa no ha sigut bona, no la voldria tornar a passar. Ha sigut una etapa de estres i competitivitat amb tots els companys, de preocupació per arribar a la màxima nota possible i aprovar el selectiu i entrar a una carrera. Mai més voldria passar per una experiència com aquesta.

Experiència ESO

Una experiència positiva a la ESO va ser que a l'assignatura de CMC hi havien molts temes que els treballàvem en grup i després feiem exposicions a classe. 

Una altra també va ser una optativa que era un treball d'investigació, a  mi, en conjunt d'un grup,  em va tocar fer el treball sobre el poble, la seva història, costums. . . Per tal de fer aquest treball investigarem un poc, preguntarem a la gent major i transmetérem aquest treball a la resta de companys mitjançant una pel·lícula. Aquesta va ser una forma nova de treballar i molt interessant perquè des de aleshores se moltes més coses del poble en el que visc. 

Quan una educació té més valor que un altra?

Més coses sobre el currículum. . .

Principis que legitimen les bones pràctiques del ensenyament .

El disseny agrupa una acumulació de decisions que donen forma al curriculum i a l’acci´ó mateixa. És el pont entre l'itenció i l’acció.  El polític dissenya currículum, la editorial dels llibres de text , el centre que realitza un pla i el professorat dissenyen el seu propi currículum

.

Factors que dificulten un model clar de disseny,

El nivell de concreció, que entenem per currículum, quins agents intervenen en aquests, la organització d’aquests dins del sistema escolar, la configuració de la professionalitat docent.

En Espanya intervenen en el disseny del currículum...

-          Administració educativa de l’Estat

-          Administració educativa autonòmica

-          El centre educatiu

-          El professorat

En el currículum hi ha diferents nivells de concreció.

El primer nivell fa referència al Decret i al Real Decret

El segon nivell fa referència al projecte educatiu de centre. El centre agafa el currículum i l’adapta al nivell del seu centre i a les seves condicions.

El tercer nivell fa referència a la programació de l’aula.

Quan els  i les mestres dissenyen la seva pràctica es mouen en un marc de possibilitats amb cert limits.

Les directrius curriculars dels nivells superiors de concreció

La dependència que realment existeix respecte als materials curriculars i els llibres de text

La seva pròpia formació i capacitat per seleccionar, organitzar i adaptar els continguts.

El marc organitzatiu del centre

Les condicions laborals, possibilitats materials reals de dedicar-se a eixa funció prèvia.

Avaluació i control

Aspecte del disseny

Continguts: quin? I com els organitzarem?

Activitats d’ensenyament – aprenentatge: espai, temps i materials

Activitats d’avaluació

Estructura de programacions

Primer- projecte educatiu de centre

Segon- Programacions anuals d'àrees o matèries i cicles o cursos

Tercer- Unitats didàctiques 

Unitat didàctica

És un instrument o unitat de treball docent, que permet l’organització, l’articulació i l’ajustament de la tasca educativa. Com que la unitat didàctica és la descripció d’una tasca que encara no està feta, ha de ser entesa com la descripció de les intencionalitats educatives.

La unitat didàctica es una seqüència i asi es veu si te alguna novetat o no.

Seqüències possibles. . .

Experiència positiva en primària.

Em sembla que era l’any del Quixot, tot el col·legi es llegia el llibre adaptat per al seu curs, jo em trobava en l’últim curs, sisè. Ens vam llegir el llibre, encara recorde com era, i quan el vam acabar la mestra ens va proposar fer un obra de teatre. Aquesta proposta ens va emocionar així que prompte ens ficarem a fer proves per als papers, a decidir quin vestuari volíem portar, com volíem fer les escenes. Nosaltres ho vam decidir tot amb l’ajuda de la mestra. Finalment quan assetjarem el suficient representarem l’obra davant de tot el col·legi i dels pares. Ens ho pasarem genial. A més va ser una experiència inoblidable, no   ens llegirem el llibre i vam fer examen si no que el vam treballar de manera activa i implicada.

Influències en la meva educació

Durant la meva etapa escolar han hagut varies persones que han influït en la meva educació encara que no totes han sigut mestres.

Una ha sigut Maite, la qual ha sigut scouter ( monitora al grup Escolta) meva durant anys, aquesta persona m’ha ajudat en molts problemes que he tingut, em va ficar les ganes d’estudiar, tinc que dir que no era una bona estudianta, i gràcies als ànims que em va donar en aquells moments ara estic ací. A part dels estudis aquesta persona  em va ajudar en tots aquells moments que la vaig necessitar. Per això la considere una persona molt important en la meva educació i en la meva vida.

També esta Joan, professor d’ètica i filosofia, el qual no es va dedicar a seguir el llibre de text si no que ens va ensenyar aquells aspectes de la vida que ell considerava més importants com el respecte a les persones, també ens va ensenyar a treballar en grup, a fer les coses per nosaltres mateixos, a buscar informació i no centrar-nos en el llibre. Vas ser un gran professor per a mi.

I, finalment, el meu professor de matemàtiques Jose el qual ens va ensenyar que tot es possible amb esforç i que com deia ell “ en la vila del senyor tot és possible” i que els exàmens eren “fàcils i senzills”.  Aquest em va ensenyar que amb pràctica tot es podia aconseguir i que no era qüestió de ser més intel·ligent o menys, que tots podíem cada u al seu nivell però que amb dedicació i amb pràctica tots podíem aconseguir el mateix. 

Educació emocional

Avui els propis alumnes han donat la classe, dos grups d’alumnes de la nostre classe ens han parlat sobre  l’educació emocional. Vegem el que ens han contat.

L’educació emocional és un aspecte que es treballa ben poc a les aules, no tots els professors la consideren importants, aquestes no es troben entre els seus objectius. Pensen que no és una competència que tenen que aprendre per a tenir èxit en la vida en canvi si pensen que saber molt de matemàtiques o de llengua  els farà tenis un gran èxit en la vida.

Però realment si és important que un nen o nena siga educat emocionalment.  En un col·legi de la Xina un professor ensenya als seus alumnes, a part de les altres matèries, a expressar els seus sentiments, a ficar-se al llocs del demés, a veure que de vegades es porten mal en els seus companys. . . 

Estar educat emocionalment és molt important, aprens a controlar les teves emocions, una cosa que jo, personalment, pense que és molt important per al futur.

Nosaltres em provat a fer una dinàmica en grups. Em fet un rogle i al mig s’ha ficat una persona. Cadascú li em tingut que dir una cosa positiva mirant-la al ulls, ha sigut un molt bona experiència on ens em sentit molt bé. Les sensacions han sigut meravelloses, tots ens em sentit molt bé, tant el que ha rebut els complits com el que ho ha dit.

Homescooling

Què és el homescooling? El homescooling es tracta d'una pràctica que utilitzen algunes families que eduquen als seus fills i filles a casa explican-los els continguts que donen a classe.
Per què ho fan? Aquesta pràctica la utilitzen families que considieren que el sistema educatiu no és suficient bo degut al seu percentatge de fracàs escolar. Afirmen que els seus fills no aprenen el suficient i que el tenir diversos mestres és perjudicial per a la seva educació.
Quins avantatges hi veuen? Aquests pares i mares defensen aquesta educació perquè afirmen que els fills passen més temps amb la família, més temps a l'aire lliure a més com que no tenen avaluacions es troben lliures de pressió. I també pensen que el homescooling els fa ser més maurs, autònoms i prendre decisions per ells mateixos més prompte que els xiquets que van a l'escola. Però aquestes decisions les prenen ells o els pares ?

Els pares eduquen des de la seva concepcio, transmeten els valors que ells consideren millors fent que aquests xiquets no coneguen altres valors en que poder comparar-los. A més tampoc aprenen a conviure amb persones diferents que tenen altres valors que els seus per tant no sabran respectar a altres persones amb ideologies diferents. Un aspecte molt important, per a mi, és que el homescooling no permet les mateixes possibilitats de socialibilització que anar a l'escola normal.
Respecte a l'autonomia depen de com els pares eduquen als seus fills i no per els continguts i la forma de transmetre'ls, aquest nens quan prenguen una decisió estaran prenguent la que els pares i mares volen que escollisca perquè sols coneixen els valors que ells els han transmet i com que no coneix altres no pot qüestionar-los.

LES FUNCIONS DEL SISTEMA EDUCATIU

 Al llarg de la història el sistema educatiu ha tingut diferents enfocaments o funcions.

El primer enfocament, és l’enfocament clàssic que es dona al segle XIX. Segons aquest l’escola ha de preservar i transmetre l’herència cultural: grans obres, tradició clàssica i els continguts corresponent a habilitats i disciplines bàsiques. Els costums i l’ètica quedaven en mans de la família.

El segon enfocament afirma que l’escola és una ferramenta per al desenvolupament de l’individu que permet desenvolupar la seva personalitat. En xiquets que tenen desigualtats vol compensar la desigualtat.

El tercer enfocament compren l’escola com a ferramenta per a la transformació de la cultura, ha d’assegurar un món millor. El seu objectiu és educar per a participar en la societat. Com que la cultura i la societat es troba en canvi constant l’escola ha de tenir un paper actiu i constructiu.  En aquest enfocament l’escola té una funció social i ha de respondre a les necessitats de la societat amb una orientació critica.

Però el sistema educatiu fa realment aquesta funció? Ha transformat la societat? Ha creat un món millor?

Be, el que ha fet ha sigut una reproducció social i cultural, mantenint els valors de sempre fent que els alumnes no pensen per si mateixos si no que pensen el mateix que tots evitant així que cap qüestione si açò esta bé o mal.

Us deixe una imatge que pense que explica molt bé aquesta concepte de reproducció social i cultural. 

CURRÍCULUM

Què és el currículum? Entenem per currículum aquella selecció de continguts que s’ensenyen i la seva metodologia.  Els continguts seleccionats duen una gran carrega de valor politics, socials i culturals.

Aquest currículum pot ser èxplicit si tots els coneixements i valors que es transmeten estan descoberts, en canvi quan aquestos estan encoberts, no es fan públic o es transmeten de manera inconscient es quan aquest currículum es transmet de manera oculta.

Després d’aquesta breu explicació reflexionem. Els educadors són persones i com a persones tenen un ideologia que fan explicita o no en el seu treball, però clar està que quan ensenyen alguna cosa ho fan des de el seu punt de vista. Aquest punt de vista canvia entre les persones depenent de la seua situació social, econòmica i política.  

Vegem alguns exemples de currículums ocults i èxplicits.

Un ocult pot ser aquell mestre/a d’història d’Espanya que es va criar a l’època franquista i es d’un bàndol o altre i conta d’història des de la perspectiva que ell/a creu millor.

Un èxplicit pot ser aquell mestre/a que demana silenci a la classe dient que així es treballa millor però realment el que vol es explicar sense que interrupcions.

Aquests serien dos exemples de molt.

En sabeu de més?